Lo deu quils va 

parir anquestos #caces!!

          #caces no!

#aurinetes sí

SI NO FOS LA DEMOCRÀCIA

Aquest migdia, al telenotícies, he sentit a l’Albert Rivera convocant una manifestació pel dia 6 de desembre. M’he dit: a veure perquè coi vol manifestar-se aquest el dia de puríssima. Sort que de seguida hi he caigut i m’he adonat que, en realitat, el dia sis és lo dia de la Constitució. Allavons, ha sigut quan he lligat caps.. Allavons he entès perquè ha dit allò de l’“orgull democràtic”.

Jo no en sé gaire de política, però tinc una cosa: que la mala llet me fa pensar, vull dir, que em fa buscar les raons per defensar-me. Per això, quan al meu professor de català, que sovint ens manava textos argumentatius, li havia demanar que el tema fos lliure perquè per escriure havia d’estar, jo, mes o menys amprenyat. I un dels temes que més me fan emprenyar són los de política. I el que m’ha disparat la mala llet aquest cop són les declaracions d’aquest noi dient que es manifestaven amb  l’”orgull democràtic”.

De seguida me venen al ment dos postures enfront de la democràcia, que an realitat són dos postures davant la vida: Los que fan coses, i els que se n’aprofiten de les coses que els altres fan. O lo que és lo mateix. Los qui fan hort i los qui, quan no hi ha ningú, t’hi entren it foten les tomates!!. Aquestos dels ciutadans són dels que foten les tomates. No és que mos robon res de material. Lo que realment passa es que s’aprofiten de la llibertat i la democràcia que natros ham procurat de fer realitat. Perquè gent com jo, que tenim una mala llet que mos alce, hem hagut de callar moltes vegades.

Sense anar més lluny, només us cal mirar l’amistat que tinc amb lo Colomet. Jo ho se que sempre em fot l’aigua mentre rego. I això m’arrebente. Però, clar, no li puc astossar lo xapo al cap, perquè llavons passarien coses terribles i al fi al cap, los dos som jubilitats i ja no mos vindrà d’aquí. Dons bé,  gràcies a la democràcia, ara hi tinc converses amb ell i fins i tot lo puc comprendre quan m’axplica que em fot l’aigua perque sino fara tard a missa i la seua dona s’emprenyarà. I jo també astic més tranquil perquè hai apres a no fem mala sang quan lo vec.

Suposo que molt saben que la democràcia és bona perquè fa que la gent tingo més amistat.  Ara, també s’ha de tindre en compte que no cal astirar tan la corda. No perquè no sigo forta, la corda, que ho és: que no patixon los ciutadans que ningú los farà cap mal per molt que digon i burxon. Ara, un que aposta fort per la democràcia també sap que on és la riba de l’altre. La democràcia te dona dret a dir la teua i també demana que aprengos a tindre an conte l’altre. I això, los de ciutadants, al saltar-ho a la torera, demostren que els queda molt per aprendre a ser demòcrates. I que l’orgull demòcrata que reivindiquen los ciutadans, és un collonada. I també, per acabar,  han de tenir molt clara una cosa: que si no fos de la democràcia, a ells, ja los hi haurien fotut un jac d’hòsties.